dissabte, 21 de juliol del 2012

Cala Talaier

El torn de tarda d'avui està dedicat a Cala Talaier. Per arribar-hi cal aparcar a l'arenal de Son Saura i, a partir d'aquí, caminar 1 km i poc fins arribar. El corriol és de bon caminar.

La cala és una més de la típica de sorra blanca del sud. Realment de foto l'aigua cristaŀlina com si en una piscina et trobessis. Hi ha un elevat índex de turista per metre quadrat a la sorra i també a l'aigua. No hi ha nivells apreciables de població menorquina per la zona. Abstenir-se d'intencions nudistes i, si es practica el topless, amb discreció. Aquesta cala és tan verge com la Lucia La Piedra.

Hi ha gent realment porca.

Platja de Cavalleria (cala Rotja)

Avui la mandra al llevar-me ha estat determinant a l'hora de decidir entre caminar gaire o fer una jornada de sol sedentària.
El destí era Cavalleria. Engloba algunes platges i cales.
Com que la idea d'impregnar-nos de fang i argila ens feia tilín i la experiència de cala Pilar va ser genial, ens hem decantat per Cala Rotja. Val a dir que avui la tramuntana, que bufa fort, aquí no toca tant ja que la Punta des Vernís la protegeix una mica.
L'itinerari ha començat a l'aparcament que es troba camí del Cap de Cavalleria.

Calia caminar només 2 minuts per a arribar a les vistes de la platja de Ferragut. És bonica però amb molt onatge per culpa del vent del nord.

Un petit corriol cap a la dreta es desvia del camí que hi condueix, per a arribar a la cala Rotja. Final de trajecte.
Aquí no bufa el vent, l'aigua és tranquiŀla i ens enfangarem una mica ;)

divendres, 20 de juliol del 2012

Cala Mitjana, Trebaluger, Fustam i Escorxada

El punt de partida d'avui ha estat l'aparcament de cotxes, a peu de la carretera que condueix a cala Galdana.

Aquí comença el camí que, en 10 minuts a peu, et deixa a cala Mitjana.

Per a arribar a les altres la única manera és a peu. Val a dir que, per anar a la cala Fustam i la Escorxada és millor aparcar el cotxe a la platja de Binigus, però avui que estàvem caminadors hem escollit una ruta d'uns 15 kms a peu.

Des de Cala Mitjana, es pot anar, resseguint la costa, cap a les altres cales. Com a camí d'anada, en lloc d'anar per aquest, hem decidit agafar el Camí de Cavalls i fer la bona caminada de 8 kms gairebé amb trams força desnivellats però de bon caminar.

A 1'5 km d'arribar a Binigaus, agafant un camí a la dreta i seguint-lo aproximadament 1 km, per fi, comencem a respirar la platgeta !!! Arribem a Cala Escorxada.

Després d'un bany terapèutic, el camí que agafem de tornada regala unes vistes encara més boniques de la cala.

5 minuts a peu i ja s'arriba a cala Fustam. Més petita i recollida però amb moltes algues. La imatge d'aigua blava amb el fons de sorra vlanc canvia pel fons fosc de les algues. Tot i això la platja és neta igual. Sembla que camis per una alfombra.

La part més difícil de la ruta d'avui és el tram de camí des de cala Fustam fins la Trebaluger, el corriol és bastant abrupte però les vistes són magnífiques.

Després de mitja horeta caminant, ens trobem amb una panoràmica espectacular. Apareix sota un penya-segat la cala Trebaluger.
La nota negativa, sota el meu gust, és la massificació de gent. Fins i tot una golondrina hi realitza trajectes des de Cala Mitjana. L'aigua clara i la sorra blanca és el seu principal atribut.
Un personatge va de tan en tant caminant amb una nevera des de Cala Mitjana venent refrescos per 2€. També ho fa al mateix preu la golondrina que fa trajectes de turistes, però has de caminar per a arribar-hi. En canvi, el "personatge" vé caminant per la sorra. 2€ és una benedicció quan has caminat 14 kms al llarg del migdia. 2 llaunes si us plau !!!
La tornada a Cala Mitjana és un passeig de 30 minuts més + 15 minuts fins l'aparcament del cotxe. VAIA PATEJADA ;)

dijous, 19 de juliol del 2012

Cala Pregonda

La cala d'avui és la Pregonda. És més concorreguda del que pensava. Per a arribar-hi, el punt de partida és aparcar a la platja de Binimeŀlà. Bastants cotxes.

Anant de la zona d'aparcament a la platja de Binimeŀlà, la naturalesa suggereix fantasejar amb magrets d'ànec ben rossets a la brasa. És important haver esmorzat bé per a poder treure's del cap aquestes projeccions depredadores i seguir endavant pel corriol que pertany al Camí de Cavalls que es dibuixa a l'horitzó.

Són aproximadament uns 15 minuts a peu (20 pensant en el magret d'ànec quan portes només una amanida de cigrons a la nevereta penjada a l'esquena).
Durant l'itinerari, apareix una caleta amb una immensitat de petits talaiots que la gent té costum de fer, suposo d'aquells que els han d'haver aixecat rendint culte a les sortides del sol. Costum arraigada entre els que som turistes però que no tinc clar amb quina finalitat.

Finalment el camí deixa a la banda dreta la cala Prengonda. A les 11:30 ja és força la gent que hi ha, tot i que en altres hores i temporades, aquest indret és magnífic.

Tot i això, amb una mica de sort, pots acabar trobant el teu raconet, entre pedres i sota l'abrupte paret de pedra que l'abraça, on refugiar-te de la multitud i gaudir-ne amb una sireneta.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Cala Pilar

Avui toca jornada sencera a cala Pilar. Ha calgut caminar una mica però l'acció de les màquines aplanant el camí ha fet que l'accés amb cotxe sigui molt més proper de l'inici del camí de cavalls que fa uns anys enrere.

El punt de partida és els Alocs i ja hi ha un rètol que indica l'itinerari.

El corriol és bonic. Em recorda al Camí de Santiago de la costa cantàbrica en els trams que coincidia amb el GR de la costa. Aquí en diuen Camí de Cavalls del GR que voreja l'illa.

Després de caminar uns 15 minuts... Voilà !!! Ja hi som !!!
Per cert, hi ha un raconet on et pots fer un autotractament de fang amb argila !!

dimarts, 17 de juliol del 2012

Cala Algaiarens

Primera cala, amb algunes pedres a l'aigua i sorra molt fina a la platja, neta bonica i molt aprop de l'apartament Sa Cala. Fàcil accés amb el cotxe i 200 metres a peu fins arribar-hi.

Arribada a Menorca

Arribada a Menorca amb Ryanair. Després de patir una mica fent capiguer la maleta en el seu motlle restrictiu d'equipatge de mà, ara una hora de cua a l'espera del cotxe de lloguer. Mi Amigoauto, que pensava que era una empresa de lloguer de cotxes i resulta que és una agència de lloguer, m'ha fet la reserva del meu Fiat Panda (very low cost) a Europcar, els únics de tot l'aeroport de Mahó que té cua (o tan sols clients). Queda poc !!! Res és incòmode, després de tot, en el primer dia de vacances tan desitjades !!! 😉

dilluns, 23 de gener del 2012

Meditar en un moment !!!

La Noemí Fernández ha penjat al seu bloc un enllaç molt interessant per als no iniciats en la meditació i que busquem el petit moment per a trobar-hi un espai. Aquí hi ha l'enllaç:

Aprenent a educar: ONE-MOMENT MEDITATION:

(des del seu bloc...) "One-Moment Meditation" és un bon recurs per millorar la qualitat de la nostra vida. A més, pot ser utilitzat per qualsevol persona en qualsevol moment (fins i tot joves i adolescents). Cada dia hi ha més corrents que aconsellen introduir la relaxació i la meditació a la quotidianitat dels infants i així potenciar l'atenció i la ment clara. En aquest vídeo mostra com es pot meditar sense fer grans "parafernàlies" i en només 1 minut.

dissabte, 21 de gener del 2012

Controla la velocitat de la teva connexió a internet !!

Acabo de topar amb un enllaç prou interessant per a aquelles vegades que dubtem de què tan ràpida/lenta sigui la nostra connexió en comparació amb el que ens diuen els comercials de la respectiva companyia...
Només cal que feu clic a aquest enllaç i us dirigireu a la pàgina on hi ha l'aplicació online que fa el "test".

dissabte, 14 de gener del 2012

Millorar les fotos amb la tècnica HDR

Bon dia !!! ha acabat la setmana intensa, arriba el dissabte i em passa pel cap sortir a fer fotos a primera hora del matí. Segur que heu fet forces vegades una foto a la sortida o posta de Sol. No hi ha manera que quedi bé. Problema: Jo vull que surti el Sol ben bonic, llavors la sorra de la platja i altres elements queden molt foscos. Alternativa, canvio la exposició de manera que surti bé a la foto tot el contorn de la platja, però llavors l'horitzó em queda massa clar i no és bonic... 

 En el podcast d'en Memo Flores al que vaig fer referència a l'altre post, ja hi ha explicada la tècnica HDR (la explicació d'en Tomàs Molina a Espai Terra ho defineix molt més planerament). No obstant això crec que, per als que ja teniu un cert control sobre la regulació de l'exposició a les fotos que feu, val la pena fer una menció a part a aquesta tècnica. 

Com ho va fer el que va fer aquesta foto per aconseguir que es veiés bé la sorra, la tortuga i el sol? Ara reviseu les vostres postes de sol, i veureu com no queda així... 


El cas és que no es pot fer. El cervell humà és capaç de processar la imatge que els ulls copsen i ens genera aquest efecte de la foto, però quan ho volem fer amb la càmera, necessitem recursos !!!

Pel que he trobat per internet, un dels programes més fàcils d'utilitzar (i que pràcticament ho fa tot de manera automàtica) és el Photomatix. Porta un tutorial molt ben explicat, tot i lo senzill que és. Es pot baixar directament de l'enllaç, fa totes les funcions. L'únic problema és que, si no esta registrat, deixa una petita marca a la foto definitiva. Tot i això, és fàcil trobar el número de sèrie per internet, mitjançant Ares (per a Windows) o FrostWire (per a Mac).

Val a dir que tampoc és necessari fer mínim tres fotos per a fer la tècnica HDR. Si aprofundiu una mica en la utilització del Photomatix, veureu que a partir d'una foto RAW es pot generar el resultat de fer la tècnica HDR sobre tres "jpg". El fet és que no sempre anem fent les fotos de tres en tres pel món...

En qualsevol cas... Cert és que hi ha una pila de programes que ajuden a aconseguir aquest efecte. Quan tenia Windows feia servir el Photomatix (també el tinc al Mac). No obstant això, ara amb Mac, hi ha un parell de programes que m'ho solucionen sense la necessitat d'utilitzar aquest: Un és el Iphoto (ja vé de sèrie) i té la opció "millorar foto" quan visualitzes la foto que, per art de màgia, ja queda molt més xula. Si no convenç l'Iphoto, és genial l'Snapheal. Permet simplement retocar les fotos esborrant coses, aclarint zones, enfosquint-ne d'altres, simplement passant el cursor. 

En fi, que em sembla que aquest recurs pot ajudar molt fer més reals les nostres fotos preferides !!!


divendres, 6 de gener del 2012

Enllaç d'informació a les pistes d'esquí (part 2)

Hi ha una altra pàgina que pot contrastar informació a la de Temps de neu, que és la de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya. Això sí, només hi ha les pistes catalanes.

Hi he pensat en el moment que m'ha vingut al cap buscar informació a veure com estan les pistes d'esquí de fons (de la família d'esquí nòrdic). En aquesta pàgina hi ha informació i enllaços a les respectives pistes d'aquesta disciplina.

No ho he practicat mai, però ja l'any passat m'hi van engrescar (i no em vaig decidir) i, aquest any, estic decidit a provar-ho. La veritat és que l'estat de la neu, avui per avui, no és bo; totes les pistes encara estan tancades. Tot i això, tinc esperança que, properament, podré iniciar-me en aquesta modalitat.

Arribat el moment, i amb coneixement de causa, espero poder fer un comentari sobre la meva primera experiència.

dimecres, 4 de gener del 2012

Recursos per a la previsió meteorològica al teu mòbil

A vegades per curiositat, a vegades per necessitat i a vegades per pura especulació, mirem el temps previst en els propers dies. Els mòbils actualment ofereixen moltes aplicacions ja predeterminades i més o menys fiables.

El servei meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha posat en marxa una versió per a mòbils de la informació que podem trobar a la web. La aplicació per a mòbil també es pot aconseguir amb aquest codi QR:


meteocat
Codi QR de l'aplicatiu per a mòbils de Meteocat

Si no sabeu com utilitzar aquest tipus de lectura, en aquest enllaç hi ha recursos per a baixar-te programes segons el tipus de mòbil que tinguis. No obstant això, per als més curiosos, hi ha un segon enllaç sobre com generar aquest tipus de codis. Em sembla que això ja surt del tema... 


En fi, tornant al principi, tots tenim eines més o menys fiables al mòbil per a obtenir aquesta informació. Tot i que aquests recursos, segurament, la ofereixen amb una mica més de detalls o en formats diferents (el dels podcasts està molt bé pel meu gust). 

Segons el tipus de mòbil que tingueu, pot ser més pràctica una o altra.


Enllaç d'informació a les pistes d'esquí

Imagino que qui està aficionat a pujar a la muntanya en temps de neu, ja té els seus propis recursos per a preveure l'estat de pistes. Aquesta pàgina, del programa "Temps de neu" de la web de TVCatalunya (la nostra tele, amb il·lusió) sol estar acualitzada i és on miro què hi ha de bo i millor per allà dalt abans de fer una escapadeta jiijijiji.

pistes
Informació de l'estat de les pistes a Temps de neu

Programes per a mesclar música

Una de les principals eines, a l'hora de preparar i desenvolupar una sessió de ciclisme indoor és la música. com preparar-la. Des del punt de vista del client hi ha molt desconeixement i, una vegada ens endinsem en la professió d'instructor, ens adonem que és l'eix vertebrador de la sessió. Aquí va una lleugera reflexió sobre els tres millors programes que conec sobre mesclar música.

Sobre el Mixmeister...

Durant molts anys he fet servir el programa Mixmeister, com a usuari de Windows. Un dia, no fa gaires mesos, el meu PC va morir i em vaig passar a Mac. Tenia dues opcions, fer una partició per a poder iniciar amb Windows el meu ordinador nou o bé instal·lar una versió del Mixmeister per a Mac. Per mandra i desconeixement, vaig entestar-me en fer servir la versió Mac del programa, però realment no utilitza gens bé els recursos de hardware i sovint es rel·lentitzava molt. Igualment no aprofita gens els recursos, per exemple, del Trackpad d'Apple. En definitiva, em vaig agobiar bastant en els primers dos mesos d'intentar mesclar música amb aquesta aplicació.
Mixmeister
Programa per a mesclar música Mixmeister
Sobre el Virtual Dj...

És un programa que sempre vaig tenir instal·lat al PC i gairebé mai havia utilitzat. Principal inconvenient que li trobava: La mescla és a temps real, si t'equivoques, torna a començar !!! (no sempre és així, hi ha algun recurs per a no fer-ho però bueno... no té la facilitat d'assaig error i proves que et permet el Mixmeister). No obstant això, per a Mac, la versió "home" és gratuïta des de l'Apple Store, així que va ser la primera alternativa que vaig provar amb el meu nou Mac. Tot té el seu aprenentatge, i realment he acabat fent mescles prou bones. Fins i tot, gaudeixo més que amb el Mixmeister. Té una vessant més "artesanal" i divertida. S'ha acabat convertint en un element motivador aquest programa com a alternativa a l'anterior. Avantatges: Funciona perfectament amb el Mac. Desavantatges; tampoc aprofita les possibilitats del Trackpad d'Apple.
dj
Programa per a mesclar música Virtual Dj
Sobre el Djay...

Aquest és el que més recentment he descobert i el que, per obstinació potser, no ho sé, faig servir a l'actualitat. He provat de baixar-lo piratejat, amb serials, etc, des d'internet però la versió nova, no la he trobat. Pagant Sant Pere canta i el vaig comprar per 15 euros aprox. És un programa que només existeix en Mac i realment el que més m'agrada és que utilitza molt bé els recursos del sistema operatiu i del Trackpad d'Apple. Això, permet manipular diferents instruments de la taula virtual alhora, fa la utilització més divertida. No obstant això, val a dir que, tècnicament, està lluny del Virtual Dj i del Mixmeister. Per què m'agrada ? la interfície és bonica i atractiva a la vista, i molt més simplificada que la de Virtual Dj (comparant amb aquest per a ser dos tipus de programa que mesclen a temps real). A mesura que l'he anat utilitzant, m'he trobat (a part de l'inconvenient de si t'equivoques, torna a començar...) que no permet gravar en pistes separades cada track. Això vol dir que, si vols cremar la mescla a un CD, o ho fas a una sola pista, o necessites un programa per a dividir la sola pista que has aconseguit a diferents pistes. Jo faig servir el mateix Mixmeister (va molt bé i ja en conec molt bé el seu funcionament). He llegit per internet que una bona alternativa és l'Audacity. Una altra pega que li he trobat és que, i això va molt bé, quan passes d'una cançó a 130 Bpm en amunt, i n'entra una altra de 100 en avall (necessari a ciclisme indoor per a reproduir pedalejant muntanyes i plans com a relleu), el Virtual Dj permet, mentre el mixer passa d'un plat a l'altre, oscil·lar els bpm bloquejant les dues platines; d'aquesta manera mentre passes d'un tema a l'altre, pots minvar o augmentar els bpm durant la transició i varien simultàniament als dos plats. Això significa que durant la mescla de les dues pistes, es mantenen sincronitzats els bpm. El Djay, en canvi, això no ho fa.
djay
Programa per a mesclar música Djay (només per a Mac)
En definitiva...

Hi ha forces més diferències evidentment. Tot el que volia era fer una lleugera descripció pragmàtica dels tres "estris de feina" que tinc instal·lats actualment a l'ordinador. N'hi ha d'altres, més sofisticats, més depurats i altres molt més senzills. Una pila, en definitiva. En qualsevol cas, aquests (Mixmeister i Virtual Dj) crec que són els més populars entre usuaris aprenents i afeccionats a la mescla de música i, pel cas que conec més d'aprop, entre instructors de ciclisme indoor.

dimarts, 3 de gener del 2012

Podcast de fotografia digital de Guillermo Flores

Mitjançant Itunes fa uns tres anys vaig trobar un podcast d'un fotògraf que es fa dir Memo Flores (Guillermo Flores) que realment estava molt bé. Em vaig adonar que en tenia una pila i, fins l'actualitat, encara va afegint-ne més. Es pot buscar per Itunes, però també té un enllaç a la seva pàgina web.

M'agrada la fotografia i els podcasts d'aquest home realment em van ajudar molt a iniciarme en l'ús d'una càmara reflex quan, fa tres anys i mig, vaig comprar-me la meva. Mireu els primers posts, que comencen el març del 2006, perquè de manera planera i casolana, explica mitjançant vídeos temàtics tot el que refereix a la fotografia digital amb una càmara reflex.
Memo
Fotografia de Memo Flores

diumenge, 1 de gener del 2012

Dia 1
Avui començo aquest bloc, tot i que ja estava creat feia uns mesos, gairebé el mateix temps que abandonat.
Hi ha coses interessants que a vegades em trobo (per la xarxa, pel carrer o en els pensaments) i penso que estaria bé de compartir. Crec que aquest és un bon espai que, tot i la meva inconstància natural, intentaré cuidar amb regularitat. Qui el vegi, qui el llegeixi i a qui li agradi, l'animaré a que segueixi passant per aquí.