dissabte, 21 de juliol del 2012

Cala Talaier

El torn de tarda d'avui està dedicat a Cala Talaier. Per arribar-hi cal aparcar a l'arenal de Son Saura i, a partir d'aquí, caminar 1 km i poc fins arribar. El corriol és de bon caminar.

La cala és una més de la típica de sorra blanca del sud. Realment de foto l'aigua cristaŀlina com si en una piscina et trobessis. Hi ha un elevat índex de turista per metre quadrat a la sorra i també a l'aigua. No hi ha nivells apreciables de població menorquina per la zona. Abstenir-se d'intencions nudistes i, si es practica el topless, amb discreció. Aquesta cala és tan verge com la Lucia La Piedra.

Hi ha gent realment porca.

Platja de Cavalleria (cala Rotja)

Avui la mandra al llevar-me ha estat determinant a l'hora de decidir entre caminar gaire o fer una jornada de sol sedentària.
El destí era Cavalleria. Engloba algunes platges i cales.
Com que la idea d'impregnar-nos de fang i argila ens feia tilín i la experiència de cala Pilar va ser genial, ens hem decantat per Cala Rotja. Val a dir que avui la tramuntana, que bufa fort, aquí no toca tant ja que la Punta des Vernís la protegeix una mica.
L'itinerari ha començat a l'aparcament que es troba camí del Cap de Cavalleria.

Calia caminar només 2 minuts per a arribar a les vistes de la platja de Ferragut. És bonica però amb molt onatge per culpa del vent del nord.

Un petit corriol cap a la dreta es desvia del camí que hi condueix, per a arribar a la cala Rotja. Final de trajecte.
Aquí no bufa el vent, l'aigua és tranquiŀla i ens enfangarem una mica ;)

divendres, 20 de juliol del 2012

Cala Mitjana, Trebaluger, Fustam i Escorxada

El punt de partida d'avui ha estat l'aparcament de cotxes, a peu de la carretera que condueix a cala Galdana.

Aquí comença el camí que, en 10 minuts a peu, et deixa a cala Mitjana.

Per a arribar a les altres la única manera és a peu. Val a dir que, per anar a la cala Fustam i la Escorxada és millor aparcar el cotxe a la platja de Binigus, però avui que estàvem caminadors hem escollit una ruta d'uns 15 kms a peu.

Des de Cala Mitjana, es pot anar, resseguint la costa, cap a les altres cales. Com a camí d'anada, en lloc d'anar per aquest, hem decidit agafar el Camí de Cavalls i fer la bona caminada de 8 kms gairebé amb trams força desnivellats però de bon caminar.

A 1'5 km d'arribar a Binigaus, agafant un camí a la dreta i seguint-lo aproximadament 1 km, per fi, comencem a respirar la platgeta !!! Arribem a Cala Escorxada.

Després d'un bany terapèutic, el camí que agafem de tornada regala unes vistes encara més boniques de la cala.

5 minuts a peu i ja s'arriba a cala Fustam. Més petita i recollida però amb moltes algues. La imatge d'aigua blava amb el fons de sorra vlanc canvia pel fons fosc de les algues. Tot i això la platja és neta igual. Sembla que camis per una alfombra.

La part més difícil de la ruta d'avui és el tram de camí des de cala Fustam fins la Trebaluger, el corriol és bastant abrupte però les vistes són magnífiques.

Després de mitja horeta caminant, ens trobem amb una panoràmica espectacular. Apareix sota un penya-segat la cala Trebaluger.
La nota negativa, sota el meu gust, és la massificació de gent. Fins i tot una golondrina hi realitza trajectes des de Cala Mitjana. L'aigua clara i la sorra blanca és el seu principal atribut.
Un personatge va de tan en tant caminant amb una nevera des de Cala Mitjana venent refrescos per 2€. També ho fa al mateix preu la golondrina que fa trajectes de turistes, però has de caminar per a arribar-hi. En canvi, el "personatge" vé caminant per la sorra. 2€ és una benedicció quan has caminat 14 kms al llarg del migdia. 2 llaunes si us plau !!!
La tornada a Cala Mitjana és un passeig de 30 minuts més + 15 minuts fins l'aparcament del cotxe. VAIA PATEJADA ;)

dijous, 19 de juliol del 2012

Cala Pregonda

La cala d'avui és la Pregonda. És més concorreguda del que pensava. Per a arribar-hi, el punt de partida és aparcar a la platja de Binimeŀlà. Bastants cotxes.

Anant de la zona d'aparcament a la platja de Binimeŀlà, la naturalesa suggereix fantasejar amb magrets d'ànec ben rossets a la brasa. És important haver esmorzat bé per a poder treure's del cap aquestes projeccions depredadores i seguir endavant pel corriol que pertany al Camí de Cavalls que es dibuixa a l'horitzó.

Són aproximadament uns 15 minuts a peu (20 pensant en el magret d'ànec quan portes només una amanida de cigrons a la nevereta penjada a l'esquena).
Durant l'itinerari, apareix una caleta amb una immensitat de petits talaiots que la gent té costum de fer, suposo d'aquells que els han d'haver aixecat rendint culte a les sortides del sol. Costum arraigada entre els que som turistes però que no tinc clar amb quina finalitat.

Finalment el camí deixa a la banda dreta la cala Prengonda. A les 11:30 ja és força la gent que hi ha, tot i que en altres hores i temporades, aquest indret és magnífic.

Tot i això, amb una mica de sort, pots acabar trobant el teu raconet, entre pedres i sota l'abrupte paret de pedra que l'abraça, on refugiar-te de la multitud i gaudir-ne amb una sireneta.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Cala Pilar

Avui toca jornada sencera a cala Pilar. Ha calgut caminar una mica però l'acció de les màquines aplanant el camí ha fet que l'accés amb cotxe sigui molt més proper de l'inici del camí de cavalls que fa uns anys enrere.

El punt de partida és els Alocs i ja hi ha un rètol que indica l'itinerari.

El corriol és bonic. Em recorda al Camí de Santiago de la costa cantàbrica en els trams que coincidia amb el GR de la costa. Aquí en diuen Camí de Cavalls del GR que voreja l'illa.

Després de caminar uns 15 minuts... Voilà !!! Ja hi som !!!
Per cert, hi ha un raconet on et pots fer un autotractament de fang amb argila !!

dimarts, 17 de juliol del 2012

Cala Algaiarens

Primera cala, amb algunes pedres a l'aigua i sorra molt fina a la platja, neta bonica i molt aprop de l'apartament Sa Cala. Fàcil accés amb el cotxe i 200 metres a peu fins arribar-hi.

Arribada a Menorca

Arribada a Menorca amb Ryanair. Després de patir una mica fent capiguer la maleta en el seu motlle restrictiu d'equipatge de mà, ara una hora de cua a l'espera del cotxe de lloguer. Mi Amigoauto, que pensava que era una empresa de lloguer de cotxes i resulta que és una agència de lloguer, m'ha fet la reserva del meu Fiat Panda (very low cost) a Europcar, els únics de tot l'aeroport de Mahó que té cua (o tan sols clients). Queda poc !!! Res és incòmode, després de tot, en el primer dia de vacances tan desitjades !!! 😉